dimarts, 11 de juliol de 2017

Crisi dels pre 40

Acabe de fer els 37. Açò ho negaré en públic i si algú em pregunta, diré que en tinc 31, però el meu cap sap que en tinc quasi 40. QUARANTA. S'omple la boca a tope en dir-ho. Estic a punt de ser una quarentona. I això al meu cap esclata.

Tots els anys, pel meu aniversari i per cap d'any (que a més coincideix cada mig any) faig un pensament sobre la meua vida. Què estic fent?? És açò el que vull?? I em faig els propòsits si crec que he de canviar algua cosa, però no tot es pot canviar. Hi ha situacions que no depenen de mi, sinó que és el puto destí qui s'encarrega, i òbviament, ahi no puc fer res més que respirar profund i posar-me una copa ben carregada. 

Sempre he sentit dir a ma mare que quan millor s'ha sentit és a partir dels 40. Ara sóc més madura i la vida m'ha pegat prou hòsties com per saber viure. També m'he lliurat de complexes i d'alguns (que no tots) prejudicis. I això fa que em senta molt més a gust amb mi mateixa que no fa 20 anys. També me la pela prou el que pugueu pensar de mi.

Però l'edat també et limita. I no em referisc només a que les ressaques ara duren 2 o 3 dies. O que ja no puc anar a currar empalmant una nit de festa. Ens limita pel rotllo reproductiu

Quan em va passar tot això de l'operació dels miomes em va vindre la ratllada mental per si volia ser mare o no. I em vaig haver d'auto-convencer que no passa res per no tindre fills, que no seré menys dona per això. Perquè sóc una tia moderna i tal però m'han educat amb valors tradicionals, en els que la dona s'ha de casar i tindre fills. I sincerament, no he tingut eixe desig, no em note el rellotge biològic del que parlen, però potser és que l'he silenciat. Sóc molt racional i tot ho raone en gelat. Fins ara no s'han donat les condicions perquè em puga plantejar la maternitat, així que millor no plantejar-me alguna cosa que no podré tindre. No vull pensar si vull viure a un xalet amb piscina perquè ara sé que no me'l puc pagar. I si ho pense i resulta que sí ho vull?? viuré frustrada?? em deprimiré?? doncs millor no ho pense.
Intente viure sobre la marxa. No m'he enamorat mai i mai he tingut parella formal. Per què va a ser diferent a partir d'ara?? que puc ser mare jo sola?? ho sé, però no vull. 

Conec dones que no volien fills i de sobte se'ls va despertar eixe no sé qué que fa que vulgues tindre un feto. I a mi em fa por que això se'm desperte quan ja siga massa tard. 

Vull fer reformes al pis. I les faré d'ací 4 o 5 anys. No abans. El primer motiu és perquè en eixe temps em donarà per poder estalviar més, i el segon motiu és perquè en 5 anys ja en tindre 42, i si arribat eixe punt no tinc fills ni estic prenyada, tombaré una de les habitacions per fer-me un super vestidor.  

Encara no tinc la crisi dels 40, és una precrisi, que ve a ser una crisi fluixeta. De moment ja m'he tintat els cabells, he passat tot el Feslloch plena de calcomanies i l'amant jovenet ja tal. M'hauré de fer un Tinder... o posar-me un cartell de "estic disponible... hola menors de 35!!"

diumenge, 15 de gener de 2017

Consells de vida

Recentment m'he trobat amb una youtuber de la que m'he fet molt fan. I vull fer-vos un recopilatori dels seus vídeos que més m'han agradat. La tia dona consells sentimentals d'una manera molt peculiar. És una fenòmena super autèntica.

No s'acaba el món quan et deixen


Quan ell et diu que no està prepara't per a una relació seriosa. Si ho està, però no amb tu.


Et posa les banyes?? Deixa'l. Prou.  Dejálo, coño!! Quiérete!!


Eixe home...

I de vegades es posa seria, però no deixa de ser brutal

diumenge, 16 d’octubre de 2016

Novio dels diumenges

Les vesprades de diumenge són dels moments més trists i melancòlics de la setmana. I no només perquè saps que ja està ahí el dilluns i tornes a la rutina, sinó perquè encara tens alcohol en el cos, no has aprofitat per fer tot allò que tenies pendent, t'ho vas passar teta divendres i ara ho recordes volent transportar-te de nou allí... això és el que es coneix com a depressió dels diumenges.

Si a tu també et passa, no t'apures, és normal. La solució és ben fàcil: busca't un novio per als diumenges. Són tot avantatges.

Mira, no sempre és fàcil trobar el moment per a estar en parella. Entre setmana hi ha molta feina a fer i totes les rutines diàries, compromisos, coses de la casa... el cap de setmana és moment d'ajuntar-se amb els amics i sempre hi ha mil saraos!! Quan no és un aniversari, és un concert, un comiat (de qualsevol tipus), un sopar amb aquells amics que fa mil anys que no hem vist... o simplement descansar.

Quan hi ha temps per a un novio?? Ai, Lucre, és que tot això ho podeu fer junts... clar... això ja ho sé... però i si no vull?? jo necessite la meua parcel·la, el meu espai... i entenc que la resta de la gent també (o almenys haurien!!) i quan comences amb algú, si vos veieu poc la flama es manté, vos quedeu sempre amb ganes de més.

Per això els diumenges és el dia ideal per a estar en parella. Eixe dia que ens agafa el baixó, que estem cansats, és ideal per a quedar-se a casa, tirat al sofà mentre algú t'abraça i et clava mà. Diumenge és un dia de relax, de ressaca, de no fer res... I en dies com aquest va bé un pit pelut en el que deixar-se caure i un poc (o un molt) de sexe per cremar les calories extra del cap de setmana.

Ho mires per on ho mires, és perfecte. Reivindique la funció del novio dels diumenges.

dijous, 1 de setembre de 2016

Triar de qui NO enamorar-se

Segons la Viquipèdia, "l'enamorament és un terme principalment usat al món occidental per a descriure un procés de passar d'un sentiment de neutralitat cap a una persona a un altre d'amor. Es pot considerar, segons la cultura, com un procés inevitable o incontrolable amb els risc de posar els amants en un estat de vulnerabilitat."

Diuen que no triem de qui ens enamorem, i jo no estic d'acord del tot perquè sí podem triar de qui NO ens volem enamorar. És molt bonic allò de deixar-se portar i viure l'amor com vinga, però també tenim cervell per poder analitzar el que ens convé i així estalviar-nos molts mals de cap. Potser sóc massa gelada, cerebral, calculadora... ho sóc perquè no m'agrada patir.

Al poc de conèixer a algú quasi sempre ja sabem si podríem enamorar-nos d'eixa persona o no, a la llarga. És elecció personal triar si assumim el risc d'estar amb una persona malalta, algú que viu a centenars de Km, una persona amb parella, algú amb antecedents violents o el teu cosí germà.

Algunes relacions són realment insofribles i esgotadores, especialment aquelles en les que et veus en la situació d'haver de negociar amb la parella els teus valors personals. Una relació així no val la pena. MAI. I moltes vegades ens ho podríem haver estalviat des del principi.

L'amor no està lligat al sacrifici perquè aquest suposa fer alguna cosa que no vols. Obvi que hauràs de cedir en molts aspectes, però estimar no és sofrir, i tenim dret a ser feliços...

Tu què tries?? El camí del cor o el camí del cap??

dilluns, 15 d’agost de 2016

Tampons d'esponja per follar amb la regla

El cicle menstrual a cadascuna ens afecta de manera diferent. Les hormones juguen amb nosaltres d'una manera un poc sàdica. Per als homes pot resultar dificil d'entendre el nostre comportament, però és que nosaltres tampoc l'acabem d'entendre!!

Normalment tinc l'autoestima prou alta, sóc calculadora, observadora i no m'altere facilment, però de sobte les hormones es revolucionen i perd la confiança en mi mateixa, dubte de totes les meues capacitats, em torne més torpe, i tot em pareix molt més del que és, o un drama insalvable o una emoció incalculable. Fins al punt de plorar veient "Cambiame" perquè ixen unes històries terribles.

No m'agrada eixa sensació, sé que no sóc així, però no puc controlar-ho, em sent vulnerable i desprotegida. També prou catxonda. Però la sang em fa molt de fàstic, em sent incòmoda tenint sexe amb la regla, i no hi ha res pitjor que follar sentin-te incòmoda. Així que ho evitava... fins que vaig descobrir els tampons d'esponja. Una meravella. Te'l poses i t'oblides.

Aquestos tampons són el millor invent menstrual després de la copa. Van empaquetats i esterilitzats en bosses individuals. És una espècie d'esponja que t'introdueixes a la vagina, com ho faries amb un tampó sense aplicador. I sense fil. Això és un problema i un avantatge. Un problema perquè costa un poc de llevar, però no et preocupes, que ix. La primera vegada vaig tardar 3 minuts en traure'l. Després li vaig pillar el truc... si et poses a la gatxoneta ("de cuclillas") en eixa posició la vagina es plega com un acordió i és més fàcil arribar fins al fons. Et claves 2 dits i fas pinza per traure el tampó.
L'avantatge és que al no tindre fil i la esponja no és rígida com un tampó comú, el pots tindre posat mentre folles com si fora qualsevol altre dia sense regla. Ni ho notes ni ho nota. És fantàstic. De veres, prova-ho.

Hi ha de diferents marques i formes, els més comuns són rodonets o amb forma de cor i solen tindre una mena de tall o buit a un costat que això se suposa que és per a que pugues posar ahi el dit i estirar per traure'l de la vagina, però ja et dic jo que en eixe moment no ho trobes ni de conya. No t'espantes i tingues un poc de paciència a l'hora de llevar-te'l, que pot costar un poc, però val la pena. 

Alguns tampons d'esponja venen amb lubricant perquè siga més fàcil la seua col·locació. Això et pot ajudar a introduir-lo, però és possible que després s'esvare més a l'hora de traure'l i et coste d'enganxar. Jo compre els normals i els mulle un poc amb aigua (i aprete perquè no es quede aigua dins l'esponja abans de posar-lo) i bé un poc de lubrificant acuòs. 

Els pots trobar físicament a farmàcies i sexshops o bé comprar-los online. El preu ronda entre 1-2€ per unitat. Els últims que he comprat ha sigut d'ací

Els has provat?? què et semblen?? has tingut dificultats per llevar-te'l??

dilluns, 30 de maig de 2016

Diari d'una mala pata (III)

Dia 47 d.Ct (dia següent d'anar de comunió):
Dia 48 d.Ct: Describint la meua vida sexual amb gifs.



Dia 50 d.Ct: Li he donat a ma mare les claus de ma casa per a que passe a mirar si tinc correu, però no s'ha pogut ressistir a pujar al pis. M'ha portat mitja despensa. Mira, Lucre, t'he vist que tenies un paquet de papes i unes llaunes amb coses de picadeta i els he portat. També tenies un paquet de galletes salades i un pot de melmelada i ho he agafat tot per a que no es faça roin. Saps que tens el primer calaix del congelador ple de bosses amb glaçons?? també tenies pà congelat al calaix de baix i te l'he portat. I, escolta... t'he trobat a l'habitació del fons dos bosses grans plenes de roba, ahi de qualsevol manera, i t'ho he penjat tot a l'armari per a que no s'arruguen. 

Les galletes salades, les papes i la melmelada tarden molt en caducar i no pense queda-me ací (a casa dels pares) molt de temps més. Les llaunes són "conserves". El pà estava congelat. Congelat!! La congelació és un métode prou bo de conservació d'aliments. És el meu congelador... clar que sé que tinc glaçons al primer calaix, d'ahi és d'on els agafe per als cubates.

I la roba que estava a l'habitació del fons... (de veres feia falta entrar a totes les habitacions??) vaig estar 2 setmanes ordenant armaris abans de trencar-me la cama i eixes bosses de roba eren per a donar o tirar.  Però és que ma mare això de la intimitat de les persones ho porta regular.

Dia 51 d.Ct:

Dia 54 d.Ct:
Dia 55 d.Ct: He pujat l'escala!! Puge els escalons un a un, però ja és un avanç. I sóc capaç de pseudocaminar sense closes!! siiiiiii!!! una iaia amb andador va més ràpida que jo, però la meua llibertat i tornada a casa està cada dia més a prop.

Dia 57 d.Ct: He pactat amb els meus segrestadors les condicions de l'alliberament. Em quedaré a casa dels pares fins la propera visita al traumatòleg bonorro que és en 2 dies. Bandera blanca.

Dia 59 d.Ct: Este matí he anat a l'hospital. Quan el metge guaporro m'ha vist entrar a la consulta només amb una closa amb la mà dreta em diu:
-Por qué llevas la muleta con la mano derecha?? El tobillo que tienes mal es el derecho y la muleta se debe llevar con la mano contraria a la pierna de la dolencia.
-Pues el Dr. House lo lleva así - He argumentat
-El Dr. House no tiene lo mismo que tú.
Fia't tu de les series...
També m'ha dit que esta propera setmana em llevarà un tornillo per a tindre major mobilitat.
I, per fi, he tornat a ma casa. #HomeSweetHome

dijous, 19 de maig de 2016

Diari d'una Mala Pata (II)

Dia 32 d.Ct (*d.Ct = després de Cama Trencada): He tornat a la consulta del traumatòleg guaporro. Ara sí ja ho porte tot a l'aire. I quan dic "tot" em referisc al peu, sense benes ni res. He de seguir movent-lo més i fer un poc de força perquè encara tinc molt poca mobilitat. Açò fa un mal que et cagues. M'ha dit que en 2 setmanes podré començar a posar el peu a terra, sense deixar caure molt de pes, i poc a poc anar descarregant cada dia un poc més. I ja. M'ha abandonat fins el mes que ve.

Açò és una puta tortura. Jo sóc de les que solen tindre els caps de setmana ocupats a 2 mesos vista i ara no puc fer plans de res perquè no sé quan ni com podré estar bé. I encara no sóc autosuficient. Hi ha alguna cosa més trista a la vida que no poder fer-se plans?? jo dic NO.

Dia 42 d.Ct: Hui comence la setmana 6 d.Ct. Els metges ho compten així, en setmanes, però no m'agrada comptar com si estiguera prenyada, per això jo ho faig per dies, com les persones normals. I just hui he de començar a posar el peu a terra.
Algú a casa ha tingut la brillant idea de que em pose una bàscula baix del peu dret per saber fins a quants kilos sóc capaç de suportar en eixa cama. Doncs bé, només n'arribe 12. Un drama.

Dia 43 d.Ct: Una de les coses curioses que té estar al poble amb els pares és que ve a visitar-me gent a la que no conec. Coneguts dels meus pares, veïns, xafarders...
I hui ha vingut a casa una dona, m'ha preguntat com estava, li he explicat tot el rotllo i molt solemnement s'ha alçat la camiseta mostrant-me el pit, i d'entre mig de les mamelles s'ha tret mig tapó de suro. Et jure que no sabia qué fer, on mirar, com reaccionar...

Era un tapó qualsevol de botella de vi, partit longitudinalment. Jo estava ahi, mirant amb cara de poker com si em passaren coses així cada dia. I la dona, molt seria, estira el braç donan-me el suro i em diu... açò és per al dolor.

Per un moment he pensat que sería per a mossegar-lo, per la tensió del dolor, dic jo, no?? Però clar, ni de conya mossegue jo un suro que s'ha tret una jubilada del mamellamen. Estamos locos o qué??
Aleshores la dona m'ha explicat que no sap per què funciona, però que simplement portant el suro a la butxaca se te'n van els dolors musculars i d'ossos. I m'ho va dir super convençuda, eh!! Vaig fer un mig somriure i li vaig donar les gràcies.

Què més podia fer?? explicar-li que això no té cap sentit?? soltar-li un discurs pro-ciència?? dir-li que està taradíssima i que potser no és massa correcte donar-li a una mig desconeguda coses que t'has tret d'entre mig de les mamelles?? Entendria més si el dolor se n'anara al beure't tota la botella de vi, no guardant el tapó.

Jo havia sentit dir que si portes un tros de panical en contacte amb el cos, fa que no t'escaldes. Sé que molta gent ho fa i li funciona, però no sé si és efecte placebo o és que la planta té alguna propietat.
Això ho expliquen ací, ací i ací. I a la revista Mètode (de difussó de la investigació de la Universitat de València) diuen "Aquest ús a tall d’amulet protector, preventiu o curatiu pot ser considerat com a màgic, o, si es vol, psicosomàtic, però potser el panical exhale alguna essència que, homeopàticament, dissipe o anul·le la producció dels components de la suor que irriten o inflamen la pell."  Investigació... Científica... Homeopàticament... Fin de la cita.

Dia 45 d.Ct: Ja arribe a descarregar 23kg!!

Dia 46 d.Ct: Me n'he anat de comunió. He estat 10h bevent. i a la 4a cervesa ja anava super pet. Amb tant de temps sense tastar l'alcohol... estic desentrenada.
No sé com he acabat enmig de la pista, asseguda a una cadira, i els meus amics estirant de la cadira i així fent com que ballava. Ha hagut un moment que un ha començat a pegar-me voltes amb la cadira, rotllo força centrípeta... i jo amb els alcohols al cos m'he posat a cridar "que poto, que pooooto"  però ell ha entès "footoooo, fotooo", aleshores ha pensat que m'estava encantant.
I així és com he acabat potant-li damunt.
Related Posts with Thumbnails